Deixeu el moviment de l’Índia El fracàs de la missió de Cripps i els efectes de la Segona Guerra Mundial van crear un descontent generalitzat a l’Índia. Això va portar a Gandhiji a llançar un moviment que demanava una retirada completa dels britànics de l’Índia. El Comitè de Treball del Congrés, en la seva reunió a Wardha, el 14 de juliol de 1942, va aprovar la històrica resolució “Quit India” exigint la transferència immediata del poder als indis i va deixar l’Índia. El 8 d’agost de 1942 a Bombai, el Comitè del Congrés de tota l’Índia va aprovar la resolució que demanava una lluita massiva no violenta a l’escala més àmplia possible a tot el país. Va ser en aquesta ocasió que Gandhiji va pronunciar el famós discurs de “Do o Die”. La crida a “Quit India” gairebé va portar la maquinària estatal a les grans parts del país, ja que la gent es va llançar voluntàriament al gruix del moviment. La gent va observar hartals, i les demostracions i processons anaven acompanyades de cançons i eslògans nacionals. El moviment va ser realment un moviment massiu que va aportar un ambit milers de persones corrents, és a dir, estudiants, treballadors i camperols. També va veure la participació activa dels líders, a saber, Jayprakash Narayan, Aruna Asaf Ali i Ram Manohar Lohia i moltes dones com Matanini Hazra a Bengala, Kanaklata Barua a Assam i Rama Devi a Odisha. Els britànics van respondre amb molta força, però va trigar més d’un any a suprimir el moviment.   Language: Catalan