Després de la derrota de Napoleó el 1815, els governs europeus van ser impulsats per un esperit de conservadorisme. Els conservadors creien que les institucions estatals i la societat establertes, com la monarquia, l’església, les jerarquies socials, la propietat i la família. La majoria dels conservadors, però, no van proposar un retorn a la Societat de Dies Pre-Revolutives. Més aviat, es van adonar, a partir dels canvis iniciats per Napoleó, que la modernització podria reforçar de fet institucions tradicionals com la monarquia. Podria fer que el poder estatal sigui més eficaç i fort. Un exèrcit modern, una burocràcia eficient, una economia dinàmica, l’abolició del feudalisme i del serfom podrien reforçar les monarquies autocràtiques d’Europa.
El 1815, els representants de les potències europees -britain, Rússia, Prússia i Àustria, que havien derrotat col·lectivament Napoleó, es van reunir a Viena per elaborar un assentament per a Europa. El Congrés va ser acollit pel canceller austríac Duke Metternich. Els delegats van elaborar el tractat de Viena de 1815 amb l’objecte de desfer la majoria dels canvis que s’havien produït a Europa durant les guerres napoleòniques. La dinastia bourbon, que havia estat deposada durant la Revolució Francesa, va ser restaurada al poder i França va perdre els territoris que havia annexionat sota Napoleó. Es van establir una sèrie d’estats als límits de França per evitar l’expansió francesa en el futur. Així, el regne dels Països Baixos, que incloïa Bèlgica, es va crear al nord i Gènova es va afegir al Piemont al sud. Prússia va rebre importants territoris a les seves fronteres occidentals, mentre que Àustria va rebre el control del nord d’Itàlia. Però la Confederació Alemanya de 39 estats que havia estat creat per Napoleó va quedar intacta. A l’est, Rússia va rebre part de Polònia mentre que Prússia va rebre una part de Saxònia. La principal intenció era restaurar les monarquies que havien estat enderrocades per Napoleó i crear un nou ordre conservador a Europa.
Els règims conservadors establerts el 1815 eren autocràtics. No van tolerar la crítica i la dissidència i van intentar frenar activitats que qüestionessin la legitimitat dels governs autocràtics. La majoria van imposar lleis de censura per controlar el que es va dir en diaris, llibres, obres de teatre i cançons i reflectien les idees de llibertat i llibertat associades a la revolució francesa. La memòria de la Revolució Francesa va continuar inspirant els liberals. Un dels principals problemes que es plantegen els nacionals liberals, que van criticar el nou ordre conservador, va ser la llibertat de premsa.
Language: Catalan